6 de febrer de 2017:

és impotència i sang calenta, però necessite escriure algo sobre "una mort anunciada" o "entre todos la mataron y ella sóla se murió".
Temps era temps, un 29 de gener de 2005, quan una boqueta nit i després de tancar la biblioteca al públic va continuar entrant gent a la mateixa.
Eren les 21 hores. No era gent que venia a tornar llibres, eren aficionats a la pilota valenciana i estàvem a punt de crear un nou club esportiu.
Ara, després de més de 12 anys de fer botar la pilota de vaqueta i de badana pels carrers i els trinquets, deixarà d’enganxar-se pels balcons i les finestres. Enguany no s’ha pogut fer cap equip per competir : ni en els campionats de la Federació, ni en els de la Mancomunitat, ni en els Jocs Escolars, ni farem el torneig de la Fira.
Les raons : moltes.
Tots tenim part de culpa : començat per nosaltres (club per estar en el núvol), continuant pels socis (desídia en l’activisme), pels polítics (falses promeses: totes incomplides), pels jugadors (sols voler jugar), pels aficionats (implicació). Sincerament em sap greu perquè el projecte és molt il•lusionant!! sou gent molt vàlida!! gràcies a la pilota vos he conegut i sempre em tindreu ahí, clar que sí!!! sou molt grans!! sort en el que feu: club de pilota albaida!!